Per un ús saludable dels medicaments

Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat. L'ansietat es manifesta amb: Símptomes psíquics : sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics : palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància : insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament. S'ha de realitzar un diagnòstic minuci

La gestació En dones gestants per tractar la febre es recomana seguir les mesures no farmacològiques habituals: beure líquids abundants i aplicar mesures físiques per afavorir la pèrdua de calor de l'organisme. Si és necessari l'ús d'un antitèrmic el paracetamol és d'elecció . Els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l'ibuprofèn estan contraindicats en el tercer trimestre de l'embaràs . L'ús prolongat a partir de la setmana 28 pot provocar el tancament prematur del ductus arteriós del fetus. No es recomanen durant el primer i segon trimestre , dades d'estudis epidemiològics suggereixen un augment de risc d'avortament, de malformacions cardíaqu

Recorda que la febre és un mecanisme de defensa del cos i no sempre cal tractar-la amb medicaments. Considerem que hi ha febre quan la temperatura del cos supera els 38°C al recte o els 37.5°C a l'axil·la. La majoria de persones, fins i tot els nadons i els nens, poden tolerar bé una febre de 38°C - 38,5°C. Per baixar la febre es recomanen les  mesures no farmacològiques  com fer repòs i beure líquids en abundància per evitar la deshidratació. En cas que la febre sigui elevada o persisteixi durant hores o dies, es recomana: mantenir una temperatura ambient d'entre 21-22 graus. vestir roba lleugera i evitar l'excés d'abric en el llit per afavorir la pèrdua de calor. mantenir les mucoses humides i netes. dieta tova. es poden prendre banys amb aigua tèbia. Evitar l'aigua freda perquè provoca vasoconstricció i impedeix la pèrdua de calor. Paracetamol, el fàrmac d'elecció  

Amb data 22 d'abril de 2020, l'AEMPS ha emès una nota informativa en la que adverteix del risc de reaccions adverses produïdes per aquests fàrmacs que s'estan utilitzan en el trcatament de la COVID-19. Sobre tot els pacients amb factors que predisposin a l'allargament de l'interval QT, tenen un risc major de partir arítmies greus. Vegeu la nota: " Cloroquina/Hidroxicloroquina: precauciones y vigilancia de posibles reacciones adversas en pacientes con COVID-19 "

Association of Inpatient Use of Angiotensin Converting Enzyme Inhibitors and Angiotensin II Receptor Blockers with Mortality Among Patients With Hypertension Hospitalized With COVID-19 Circulation Research. 17 Apr 2020  https://doi.org/10.1161/CIRCRESAHA.120.317134 Durant la pandemia del coronavirus, han sorgit diverses informacions sobre beneficis i riscos dels Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (IECA) i bloquejadors del receptors de l'angiotensina II (ARA II), en pacients infectats amb COVID-19. Recentment s'ha publicat un estudi observacional on, de manera retrospectiva, s'hi avalua la influència d'aquests dos grups farmacològics en pacients afectats de COVID-19. L'estudi s'ha realitzat en nou centres hospitalaris de la província Xinesa de Hubei, amb una mostra de 1128 pacients hipertensos

L'AEMPS actualitza la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació. S'inclouen ruxolitinib (inhibidor de les JAK quinases) i siltuximab (inhibidor de la IL-6) entre les estratègies terapèutiques potencials. L'accés per a pacients amb infecció per COVID 19 serà a través d'assaig clínic i ús compassiu. L'ús de tocilizumab es recomana en una fase més precoç de la malaltia i es podrà valorar una segona infusió de tocilizumab. Pel que fa a hidroxicloroquina , la pauta recomanada de 5 dies es podrà allargar fins un màxim de 10 dies en funció de la gravetat. Tractaments disponibles per al maneig de la infecció respiratòria per SARS-CoV-2

Durant la pandèmia pel coronavirus SARS-Cov-2, has de continuar prenent els medicaments habituals i mantenir-te en les millors condicions de salut possibles. Si tens algun dubte consulta el metge o farmacèutic. Si prens medicaments regularment ara és el moment d'assegurar-te que disposes d'una llista actualitzada de tot allò que prens. Això és important si has d'anar de manera inesperada a l'hospital o consultar un metge o farmacèutic que no estigui familiaritzat amb el teu tractament. Fer aquesta llista és més fàcil quan et trobes bé, i ara és el moment d'assegurar-te que la tens actualitzada. Què cal posar a la llista de medicaments  A la llista has d'incloure tots els medicaments que prens ja siguin receptats pel metge o aquells que prens sense recepta . També cal incloure vitamines , minerals , preparats d'herbes medicinals , aromateràpia i productes homeopàtics . Tingues present que hi poden haver interaccions entre alguns medicame

La infecció per COVID-19 pot ser més severa i causar més complicacions en persones amb diabetis. A més s'ha observat en els pacients amb diabetis i símptomes de COVID-19 un risc de cetoacidosi superior al d'altres infeccions. Fa uns dies el National Health Service (NHS) ha publicat recomanacions per a aquesta població, de les que destaquem: Les persones en tractament amb una gliflozina (SGLT2) han d'interrompre immediatament el seu ús si presenten símptomes compatibles amb infecció per COVID-19. Ja l'any 2015 l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va emetre un avís sobre el risc de cetoacidosi diabètica greu associada a l'ús de canaglif

El Dr. Joan-Ramon Laporte , en una entrevista realitzada per Frank Barat, parla sobre el tipus de medicina que la gent hauria de prendre, la hidroxicloroquina "droga màgica", el paper de les companyies farmacèutiques enmig d'una crisi i el fet que "les vaques sagrades de la recerca clínica encara hi són". La indústria farmacèutica competeix per als pacients.

Els antipsicòtics poden empitjorar la funció cognitiva de la gent gran i afavorir efectes adversos com les caigudes i les pneumònies. Tot i la complexitat de l'atenció a les persones amb COVID-19, en la mesura que sigui possible cal intentar fer un  abordatge amb mesures no farmacològiques : mantenir la calma, abordar el pacient amb suavitat, reduir l'estimulació excessiva (com el soroll, converses, etc.). Cal descartar també la presència de possibles desencadenants o agreujants com: restrenyiment, deshidratació, dolor, ansietat o bé la presa d'alguns medicaments. El mateix tractament amb lopinavir/ritonavir pot provocar insomni i ansietat. Si els símptomes psiquiàtrics són persistents i disruptius, i es considera necessari el tractament farmacològic, es recomana donar-lo el men

Els símptomes psicòtics com el deliri, les al·lucinacions, la irritabilitat o l'agitació psicomotriu són freqüents en la gent gran, quan les malalties físiques, l'aïllament social, el dèficit sensorial, els canvis cognitius i la polimedicació el fan més vulnerable. En gent gran amb infecció per COVID-19, a banda del propi procés infecciós, les condicions adverses que l'envolten fan previsibles l'aparició d'aquests símptomes psiquiàtrics o el seu empitjorament. L'experiència en l'ús dels fàrmacs específic per al tractament del COVID-19 actualment en ús en gent gran és molt escassa, i més encara en combinació amb altres medicaments. Ar

Hi ha etapes a la vida en que és essencial fer una valoració acurada del benefici risc de tractar amb medicaments. Fem un repàs del tractament de l'insomni en les següents situacions: En gent gran Sovint l'insomni en la gent d'edat avançada és de caràcter crònic i en aquests dies de confinament a casa o d'estada a una residència és probable que empitjori. S'ha d'insistir en les mesures no farmacològiques : horaris constants, evitar substàncies que afavoreixen la fragmentació del son (cafeïna, nicotina, alcohol), exposició solar diürna adequada i exercici físic regular (que cal evitar en les 3 hores prèvies al moment d'anar a dormir). És important recordar que en la gent gran la necessitat real de

Fa unes setmanes, un mitjà de premsa italià informava que tractar el dèficit de vitamina D seria útil en la prevenció de la infecció COVID-19. Aquesta informació no es basava en cap estudi clínic publicat sinó en una hipòtesi preliminar de dos professors de la Universitat de Torí. Actualment amb la informació que disposem no hi ha dades concloents sobre el paper d'aquesta vitamina en la COVID-19. Aquesta notícia, però, ha generat molts interrogants en la població sobre la conveniència o no de l'administració de suplements de vitamina D. La vitamina D té una funció important no només en l'absorció i metabolisme del calci sinó

En general l'acord entre experts i algunes societats científiques consideren adequades unes concentracions plasmàtiques entre 30 i 70 ng/ml de 25-hidroxivitamina D (calcifediol o calcidiol) i que nivells per sota de 20 ng/ml indiquen una deficiència de vitamina D. Els valors entre 20 i 30 ng/ml es consideren subòptims i hi ha controvèrsia sobre la necessitat d'arribar als 30 ng/ml per aconseguir els efectes de la vitamina D en el metabolisme ossi i en altres sistemes. En la majoria d'estudis no s'ha observat toxicitat quan les concentracions han estat inferiors a 100 ng/ml. El llindar de toxicitat s'ha establert a partir d'uns 150 ng/ml. La