Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han
superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions
econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat.
L'ansietat es manifesta amb:
Símptomes psíquics: sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics: palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància: insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament.
S'ha de realitzar un diagnòstic minuciós per poder fer un tractament individualitzat. Cal tenir en compte l'elevada cronicitat d'aquests tipus de trastorns i la tendència a presentar recurrències.
Tractament
Mesures no farmacològiques
El tractament amb psicoteràpia cognitivo-conductual podria ser més eficaç a llarg termini que el tractament farmacològic, però hi ha pocs estudis comparatius. Les recaigudes poden ser menys freqüents després de la finalització de psicoteràpia cognitiva que amb fàrmacs. Per això, es recomana com a tractament de primera elecció les teràpies cognitives. Les tècniques de relaxació són una alternativa. (Vegeu el full per a pacients de la CAMFIC a la bibliografia).
L'exercici físic també pot ajudar a disminuir l'ansietat. S'han obtingut resultats positius en estudis de pacients amb patologies cròniques i ansietat.
Mesures farmacològiques
Els fàrmacs són útils en situacions agudes i s'ha d'evitar les durades molts llargues sempre que sigui possible.
Els fàrmacs utilitzats en diferents situacions clíniques i, dels que es disposa de major informació, han estat les benzodiazepines i els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).
Altres fàrmacs avaluats han estat els bloquejadors beta-adrenèrgics (propranolol) i la pregabalina. L'eficàcia de propranolol en els trastorns d'ansietat no està clarament establerta, s'ha suggerit que podria ser d'utilitat en aquells pacients amb símptomes físics que no han respost adequadament al tractament amb benzodiazepines. La pregabalina ha mostrat una eficàcia modesta en comparació amb placebo i el seu perfil d'efectes adversos no és més favorable que el d'una benzodiazepina.
Ansietat lleu i atacs de pànic
Els símptomes apareixen com resposta a un esdeveniment estressant (ruptura conjugal, dificultats econòmiques, etc.) i no acompanya a altres tipus de quadres psiquiàtrics. La durada sol ser limitada.
L'atac de pànic és manifesta de manera sobtada com una sensació de mort imminent, amb falta d'aire, palpitacions, tremolor...
En aquests quadres estaria indicat l'ús de fàrmacs ansiolítics, com les benzodiazepines. Entre aquestes, són d'elecció les d'absorció ràpida i eliminació lenta, com és el cas del diazepam (dosi de 5-10mg) o clorazepat dipotàsic (5-15mg).
Es recomana, si l'ansietat es lleu prendre la benzodiazepina a la nit i durant el dia es poden administrar dosis fraccionades addicionals (una tercera o una quarta part de la dosi nocturna).
Lorazepam (dosi de 0,5mg) és la benzodiazepina d'elecció en la gent gran, a l'embaràs i la lactància i en pacients amb insuficiència hepàtica.
Ansietat generalitzada
L'ansietat generalitzada és un quadre crònic (més de sis mesos de durada) que es caracteritza per excessiva preocupació o ansietat per esdeveniments o problemes habituals i quotidians, que dificulta notablement la realització de les tasques quotidianes.
Aquesta situació es pot associar a alteracions de l'estat d'ànim, especialment a depressió. El trastorn d'ansietat generalitzada evoluciona de forma oscil·lant i el tractament difícilment aconsegueix una resolució completa dels símptomes.
En pacients amb ansietat associada a depressió, en aquells que no responen a benzodiazepines, o quan se sospita necessitat de tractament durant temps perllongat es recomana un ISRS, d'elecció paroxetina. La dosi inicial és de 20mg al dia i es pot augmentar segons la resposta (dosi màxima de 50mg al dia). Cal esperar un mínim de 2-3 setmanes per a observar millora i 12 setmanes per valorar la resposta al tractament. Una vegada hagi hagut resposta, cal mantenir el tractament durant almenys 6 mesos. La paroxetina podria ser una opció per prevenir recaigudes, tal com s'ha demostrat en assaigs clínics controlats amb placebo. No obstant això, la retirada del tractament farmacològic s'associa amb freqüència a recaigudes dels símptomes.
Durant les dues primeres setmanes, fins que comenci a tenir efecte l'antidepressiu, es recomana associar una benzodiazepina (diazepam). Segons la història de la malaltia, es pot considerar el tractament intermitent amb benzodiazepinas, especialment en casos de fluctuació de l'ansietat.
Bibliografia
Símptomes psíquics: sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics: palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància: insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament.
S'ha de realitzar un diagnòstic minuciós per poder fer un tractament individualitzat. Cal tenir en compte l'elevada cronicitat d'aquests tipus de trastorns i la tendència a presentar recurrències.
Tractament
Mesures no farmacològiques
El tractament amb psicoteràpia cognitivo-conductual podria ser més eficaç a llarg termini que el tractament farmacològic, però hi ha pocs estudis comparatius. Les recaigudes poden ser menys freqüents després de la finalització de psicoteràpia cognitiva que amb fàrmacs. Per això, es recomana com a tractament de primera elecció les teràpies cognitives. Les tècniques de relaxació són una alternativa. (Vegeu el full per a pacients de la CAMFIC a la bibliografia).
L'exercici físic també pot ajudar a disminuir l'ansietat. S'han obtingut resultats positius en estudis de pacients amb patologies cròniques i ansietat.
Mesures farmacològiques
Els fàrmacs són útils en situacions agudes i s'ha d'evitar les durades molts llargues sempre que sigui possible.
Els fàrmacs utilitzats en diferents situacions clíniques i, dels que es disposa de major informació, han estat les benzodiazepines i els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).
Altres fàrmacs avaluats han estat els bloquejadors beta-adrenèrgics (propranolol) i la pregabalina. L'eficàcia de propranolol en els trastorns d'ansietat no està clarament establerta, s'ha suggerit que podria ser d'utilitat en aquells pacients amb símptomes físics que no han respost adequadament al tractament amb benzodiazepines. La pregabalina ha mostrat una eficàcia modesta en comparació amb placebo i el seu perfil d'efectes adversos no és més favorable que el d'una benzodiazepina.
Ansietat lleu i atacs de pànic
Els símptomes apareixen com resposta a un esdeveniment estressant (ruptura conjugal, dificultats econòmiques, etc.) i no acompanya a altres tipus de quadres psiquiàtrics. La durada sol ser limitada.
L'atac de pànic és manifesta de manera sobtada com una sensació de mort imminent, amb falta d'aire, palpitacions, tremolor...
En aquests quadres estaria indicat l'ús de fàrmacs ansiolítics, com les benzodiazepines. Entre aquestes, són d'elecció les d'absorció ràpida i eliminació lenta, com és el cas del diazepam (dosi de 5-10mg) o clorazepat dipotàsic (5-15mg).
Es recomana, si l'ansietat es lleu prendre la benzodiazepina a la nit i durant el dia es poden administrar dosis fraccionades addicionals (una tercera o una quarta part de la dosi nocturna).
Lorazepam (dosi de 0,5mg) és la benzodiazepina d'elecció en la gent gran, a l'embaràs i la lactància i en pacients amb insuficiència hepàtica.
Ansietat generalitzada
L'ansietat generalitzada és un quadre crònic (més de sis mesos de durada) que es caracteritza per excessiva preocupació o ansietat per esdeveniments o problemes habituals i quotidians, que dificulta notablement la realització de les tasques quotidianes.
Aquesta situació es pot associar a alteracions de l'estat d'ànim, especialment a depressió. El trastorn d'ansietat generalitzada evoluciona de forma oscil·lant i el tractament difícilment aconsegueix una resolució completa dels símptomes.
En pacients amb ansietat associada a depressió, en aquells que no responen a benzodiazepines, o quan se sospita necessitat de tractament durant temps perllongat es recomana un ISRS, d'elecció paroxetina. La dosi inicial és de 20mg al dia i es pot augmentar segons la resposta (dosi màxima de 50mg al dia). Cal esperar un mínim de 2-3 setmanes per a observar millora i 12 setmanes per valorar la resposta al tractament. Una vegada hagi hagut resposta, cal mantenir el tractament durant almenys 6 mesos. La paroxetina podria ser una opció per prevenir recaigudes, tal com s'ha demostrat en assaigs clínics controlats amb placebo. No obstant això, la retirada del tractament farmacològic s'associa amb freqüència a recaigudes dels símptomes.
Durant les dues primeres setmanes, fins que comenci a tenir efecte l'antidepressiu, es recomana associar una benzodiazepina (diazepam). Segons la història de la malaltia, es pot considerar el tractament intermitent amb benzodiazepinas, especialment en casos de fluctuació de l'ansietat.
Bibliografia
- Gili M, Roca M, Basu S, McKee M, Sticker D. The mental Health risks of económic crisis in Spain:evidence from primary care centres, 2006 and 2010. Eur J Public Health 2013;23:103-8. Disponible a: academic.oup.com
- Gale C, Millichamp J. Generalised anxiety disorder. BMJ Clin Evid. 2011;2011:1002. Disponible a: ncbi.nlm.nih.gov
- Villana MA, Fernández de la Cruz L, Bulbena A, Toro J. Eficacia de la terapia cognitivo-conductual para los trastornos mentales. Med Clin (Barc) 2011. doi:10.1016
- Full d'Informació per a pacients. Relaxació. Societat catalana de Medicina Familiar i Comunitària 2014. Disponible a: camfic.cat
- Hunot V, Churchill R, Teixeira V, Silva de Lima M. Psychological therapies for generalised anxiety disorder. Cochrane Database Syst Rev 2007;1:CD001848. Disponible a: pubmed.ncbi.nlm.nih.gov
- Herring MP, O'Connor PJ, Dishman RK. The effect of exercise training on anxiety symptoms among patients. A systematic review. Arch Intern Med 2010;170:321-31.Disponible a: jamanertwork.com
- Tayrer P, Baldwin D. Generalised anxiety disorder. Lancet 2006;368:2156-66.
- Pregabalin for generalised anxiety disorder. Drug Ther Bull 2010;48:19-22.
- Ansiedad generalizada. Guía Terapéutica en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos. Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC). Edición 7ª on line. 2020.
- Taylor CB. Panic disorder. BMJ 2006;332:951-5.
- Full d'Informació per a pacients. Ansietat. Societat catalana de Medicina Familiar i Comunitària 2020. Disponible a: camfic.cat
- Dell'osso B, Lader M. Do benzodiazepines still deserve a major role in the treatment of psychiatric disorders? A critical reappraisal. Eur. Psychiatry 2013;28:7-20.