Passa al contingut principal

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas, feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba, en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència.

La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament.

Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient. 

L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini.

En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malaltia de Parkinson, la incontinència urinària, la depressió i altres malalties psiquiàtriques o la MPOC. Moltes d'aquestes patologies són més freqüents en persones d'edat avançada, un grup de població que té més risc de patir problemes derivats d'un excés de "càrrega anticolinèrgica". L'edat, la pluripatologia i la polimedicació són factors que augmenten el risc d'estar exposats a quest fàrmacs i, en conseqüència, de patir problemes cognitius, a més d'altres com caigudes, fractures i problemes cardiovasculars, tots ells derivats d'aquest efecte anticolinèrgic. 

Cal tenir en compte que l'ús de més d'un fàrmac amb efecte anticolinèrgic és acumulatiu. El concepte de "càrrega anticolinèrgica" permet indentificar aquells pacients que estan exposats a un major risc. A la xarxa es poden trobar calculadores de la càrrega anticolinèrgica, basades en diferents escales publicades.

L'any 2018, a Catalunya, un 35% (87.000) dels pacients majors de 75 anys, que tenien prescripcions de fàrmacs amb acció anticolinèrgica, estaven exposats a una càrrega acumulada excessiva.

Els grups terapèutics que, per aquest efecte, poden deteriorar la funció cognitiva, són nombrosos (al final d'aquest article es poden trobar vincles a documents amb més detalls sobre els fàrmacs i la seva capacitat de produir efectes anticolinèrgics):

  • Antihistamínics
  • Antiparkinsonians
  • Analgèsics opioides
  • Antiespasmòdics urinaris
  • Antimuscarínics espasmolítics
  • Broncodilatadors inhalats
  • Antimuscarínics oftàlmics
  • Fàrmacs cardiovasculars
  • Antiemètics
  • Relaxants musculars
  • Antipsicòtics de 1a i 2a generació
  • Benzodiazepines
  • Antidepressius tricíclics, ISRS i altres antidepressius
  • Anticonvulsius 

El 2019, es va realitzar, al País Basc, un estudi de prescripcions de fàrmacs amb efecte anticolinèrgic. Els més prescrits, en el majors de 70 anys, van ser els següents:












Davant de qualsevol símptoma de deteriorament cognitiu, sobretot en gent gran, cal pensar en aquest efecte, segons els fàrmacs que pren el/la pacient:

  • Revisar tota la medicació per avaluar-ne la potencial càrrega anticolinèrgica
  • Sempre que es pugui, retirar fàrmacs que ja no siguin necessaris (és important recordar que els tractaments no sempre són per a tota la vida)
  • Si són necessaris, veure si es poden substituir per altres amb menor efecte anticolinèrgicc
  • Si no es poden substituir, cercar la dosi mínima eficaç i restringir la durada de tractament a la que sigui estrictament necessari.

  1. Medicamentos y demencia. Parte 1. FoliaDOC 2019 XXII N 3  
  2. Càrrega anticolinèrgica: Pensem-hi! BIT 2018 Vol 29 N 8 
  3. Carga anticolinérgica  ¿Cómo aligerarla? INFAC 2019 Vol 27 N 5 
  4. 10 apuntes de la carga anticolinérgica. El rincón de Sísifo. 10/02/2020

Popular Posts

Risc de reaccions adverses greus en pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa

Amb data 11 de maig de 2020, l'AEMPS ha emès una nota informativa en la que adverteix del risc que tenen els pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa (DPD). Fàrmacs com la capecitabina , 5-fluorouracil , tegafur o flucitosina estarien contraindicats en els pacients amb dèficit total d'aquest emzim. Vegeu la nota: " Fluorouracilo, capecitabina, tegafur y flucitosina en pacientes con déficit de dihidropirimidina deshidrogenasa "

Malaltia tromboembòlica i la necessitat d'anticoagulació en la COVID-19

Algunes publicacions recents suggereixen que la infecció COVID-19 augmentaria el risc de tromboembolisme venós i arterial. Sembla que la insuficiència respiratòria en la COVID-19 no és deguda només a una síndrome de dificultat respiratòria aguda, sinó que processos trombòtics microvasculars hi poden tenir un paper rellevant. Els pacients greus per la COVID-19 tindrien un estat d' hipercoagulabilitat elevat. La patogènesi no és del tot coneguda. Hi ha evidències d'invasió directa de cèl·lules endotelials per part del virus SARS-CoV-2. Altres causes de lesió endotelial són els catèters intravasculars, els mediadors de la resposta inflamatòria sistèmica aguda com les citocines (com la interleucina [IL] -6) i altres reactants de fase aguda. S'ha suggerit la contribució de la lesió endotelial mediada pel complement però no ha estat confirmada. Cal tenir present que la immobilització també provoca l'estasi del flux sanguini en els pacients hospitalitzats i malalts críti

Paper de la ciutadania en la farmacovigilància. La #MedSafetyWeek

Una reacció adversa és qualsevol resposta perjudicial, i sovint inesperada, quan prenem un medicament. Per conèixer millor els medicaments i fer que el seu ús sigui més segur, és molt important  NOTIFICAR , si se sospita que s'ha patit una reacció adversa.   Qualsevol ciutadà pot notificar, si sospita que ha patit un efecte advers a un medicament, que hagi pres o està prenent. Ho pot fer al Programa de Targeta Groga ( www.targetagroga.cat ).  La campanya  #MedSafetyWeek Des de fa 5 anys, l'Uppsala Monitoring Centre (centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments),  promou aquesta campanya de sensibilització , que va adreçada tant als professionals sanitaris com a la ciutadania. Durant una setmana, se sumen esforços per divulgar la idea que cal q ue es notifiquin els problemes derivats de l'ús dels medicaments, perquè és la millor manera de detectar-los i, així, poder prevenir-los.   Per