Passa al contingut principal

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars.

En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC).

Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: "Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular"

Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció primària, redueixi la mortalitat (total i cardiovascular) ni els esdeveniments cardiovasculars majors (infart de miocardi, ictus) sense augmentar les hemorràgies greus (digestives o intracranials).

Per tant, la recomanació és que en pacients amb risc cardiovascular alt, moderat o baix no estaria indicat l'ús d'àcid acetilsalicílic com a prevenció primària cardiovascular.

Factors de risc cardiovascular alt o moderat:

  • Diabetis mellitus tipus 1 o 2
  • Hipertensió arterial
  • Dislipèmia
  • Tabaquisme
  • Obesitat
  • Malaltia renal crònica
  • Sedentarisme
  • Tractament amb immunosupressors, corticoides, antipsicòtics, medicaments per HIV
  • Antecedents familiars de malalties vasculars majors
  • Consum excessiu d’alcohol
  • Edat >70 anys
Es pot calcular el risc cardiovascular de presentar esdeveniments cardiovasculars en els propers 10 anys amb les taules REGICOR validades per a la població d'entre 35 i 74 anys. Es considera alt risc ≥ 10%.

Malgrat podria considerar-se l’ús d’AAS, per a la prevenció primària, en persones d'entre 40 i 70 anys, amb un risc cardiovascular molt elevat (REGICOR ≥15%) i un risc de sagnat baix, els casos que es troben en aquesta situació són escassos, ja que aquests pacients acostumen a tenir un risc hemorràgic elevat, per causa d'altres factors de risc o a comorbiditats.

La prevenció primària de les malalties cardiovasculars s'ha de centrar en les modificacions de l’estil de vida, com activitat física, deixar de fumar, control del pes i el tractament de la hipertensió arterial i dels nivells de colesterol elevats. 

L'ús d'àcid acetilsalicílic, per a la prevenció primària, en pacients amb risc cardiovascular alt, moderat o baix, té un balanç clínic desfavorable, ja que incrementa el risc d’hemorràgies greus (digestives i intracranials) i no en redueix la mortalitat.


Popular Posts

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal...

Interaccions farmacològiques amb liti

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024