Passa al contingut principal

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars.

En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC).

Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: "Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular"

Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció primària, redueixi la mortalitat (total i cardiovascular) ni els esdeveniments cardiovasculars majors (infart de miocardi, ictus) sense augmentar les hemorràgies greus (digestives o intracranials).

Per tant, la recomanació és que en pacients amb risc cardiovascular alt, moderat o baix no estaria indicat l'ús d'àcid acetilsalicílic com a prevenció primària cardiovascular.

Factors de risc cardiovascular alt o moderat:

  • Diabetis mellitus tipus 1 o 2
  • Hipertensió arterial
  • Dislipèmia
  • Tabaquisme
  • Obesitat
  • Malaltia renal crònica
  • Sedentarisme
  • Tractament amb immunosupressors, corticoides, antipsicòtics, medicaments per HIV
  • Antecedents familiars de malalties vasculars majors
  • Consum excessiu d’alcohol
  • Edat >70 anys
Es pot calcular el risc cardiovascular de presentar esdeveniments cardiovasculars en els propers 10 anys amb les taules REGICOR validades per a la població d'entre 35 i 74 anys. Es considera alt risc ≥ 10%.

Malgrat podria considerar-se l’ús d’AAS, per a la prevenció primària, en persones d'entre 40 i 70 anys, amb un risc cardiovascular molt elevat (REGICOR ≥15%) i un risc de sagnat baix, els casos que es troben en aquesta situació són escassos, ja que aquests pacients acostumen a tenir un risc hemorràgic elevat, per causa d'altres factors de risc o a comorbiditats.

La prevenció primària de les malalties cardiovasculars s'ha de centrar en les modificacions de l’estil de vida, com activitat física, deixar de fumar, control del pes i el tractament de la hipertensió arterial i dels nivells de colesterol elevats. 

L'ús d'àcid acetilsalicílic, per a la prevenció primària, en pacients amb risc cardiovascular alt, moderat o baix, té un balanç clínic desfavorable, ja que incrementa el risc d’hemorràgies greus (digestives i intracranials) i no en redueix la mortalitat.


Popular Posts

Paper de la ciutadania en la farmacovigilància. La #MedSafetyWeek

Una reacció adversa és qualsevol resposta perjudicial, i sovint inesperada, quan prenem un medicament. Per conèixer millor els medicaments i fer que el seu ús sigui més segur, és molt important  NOTIFICAR , si se sospita que s'ha patit una reacció adversa.   Qualsevol ciutadà pot notificar, si sospita que ha patit un efecte advers a un medicament, que hagi pres o està prenent. Ho pot fer al Programa de Targeta Groga ( www.targetagroga.cat ).  La campanya  #MedSafetyWeek Des de fa 5 anys, l'Uppsala Monitoring Centre (centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments),  promou aquesta campanya de sensibilització , que va adreçada tant als professionals sanitaris com a la ciutadania. Durant una setmana, se sumen esforços per divulgar la idea que cal q ue es notifiquin els problemes derivats de l'ús dels medicaments, perquè és la millor manera de detectar-los i, així, poder prevenir-los.   Per
Més informació

Els fàrmacs per a la tos no són innocus

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de
Més informació

Desprescripció: impediments i factors facilitadors

  Ja fa uns mesos, en Carlos Fernández Oropesa , farmacèutic d'atenció primària i autor del bloc " El rincón de Sísifo ", va publicar una nota sobre aquest tema, arran d'un informe canadenc en el qual els autors van revisar la bibliografia, entre el 2013 i el desembre de 2019.  L'informe inclou sis revisions sistemàtiques i deu estudis originals que abordaven el tema de la desprescripció. En termes generals, les publicacions seleccionades valoraven intervencions realitzades per professionals sanitaris en adults i gent gran, que estiguessin o no institucionalitzats i que seguissin tractaments de llarga durada.  La qualitat dels estudis inclosos es va avaluar mitjançant les llistes de verificació AMSTAR , per a les revisions sistemàtiques i la Downs and Black Quality Assessment Checklist  per als articles originals. Només una de les revisions sistemàtiques es va considerar de baixa qualitat i va ser descartada. La resta de publicacions es van considerar, com a míni
Més informació