Per un ús saludable dels medicaments

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.

Amb data 11 de maig de 2020, l'AEMPS ha emès una nota informativa en la que adverteix del risc que tenen els pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa (DPD). Fàrmacs com la capecitabina , 5-fluorouracil , tegafur o flucitosina estarien contraindicats en els pacients amb dèficit total d'aquest emzim. Vegeu la nota: " Fluorouracilo, capecitabina, tegafur y flucitosina en pacientes con déficit de dihidropirimidina deshidrogenasa "

Algunes publicacions recents suggereixen que la infecció COVID-19 augmentaria el risc de tromboembolisme venós i arterial. Sembla que la insuficiència respiratòria en la COVID-19 no és deguda només a una síndrome de dificultat respiratòria aguda, sinó que processos trombòtics microvasculars hi poden tenir un paper rellevant. Els pacients greus per la COVID-19 tindrien un estat d' hipercoagulabilitat elevat. La patogènesi no és del tot coneguda. Hi ha evidències d'invasió directa de cèl·lules endotelials per part del virus SARS-CoV-2. Altres causes de lesió endotelial són els catèters intravasculars, els mediadors de la resposta inflamatòria sistèmica aguda com les citocines (com la interleucina [IL] -6) i altres reactants de fase aguda. S'ha suggerit la contribució de la lesió endotelial mediada pel complement però no ha estat confirmada. Cal tenir present que la immobilització també provoca l'estasi del flux sanguini en els pacients hospitalitzats i malalts críti

L'AEMPS actualitza de nou la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació. S'inclouen baricitinib (inhibidor de les JAK quinases) i anakinra (antagonista del receptor de IL-1) entre les estratègies terapèutiques potencials. Aquests medicaments es podran utilitzar fora de les seves indicacions autoritzades, però es recomana el seu ús en assaigs clínics per generar coneixement. Es recorda que no hi ha evidències sòlides d'eficàcia per cap dels tractaments que s'estan utilitzant, i la importància de notificar les sospites de reaccions adverses. Accediu al document:" Tratamientos disponibles para el manejo de la infección respiratoria por SARS-CoV-2 "