Passa al contingut principal

Entrades

Entrada destacada

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal
Entrades recents

Paper de la ciutadania en la farmacovigilància. La #MedSafetyWeek

Una reacció adversa és qualsevol resposta perjudicial, i sovint inesperada, quan prenem un medicament. Per conèixer millor els medicaments i fer que el seu ús sigui més segur, és molt important  NOTIFICAR , si se sospita que s'ha patit una reacció adversa.   Qualsevol ciutadà pot notificar, si sospita que ha patit un efecte advers a un medicament, que hagi pres o està prenent. Ho pot fer al Programa de Targeta Groga ( www.targetagroga.cat ).  La campanya  #MedSafetyWeek Des de fa 5 anys, l'Uppsala Monitoring Centre (centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments),  promou aquesta campanya de sensibilització , que va adreçada tant als professionals sanitaris com a la ciutadania. Durant una setmana, se sumen esforços per divulgar la idea que cal q ue es notifiquin els problemes derivats de l'ús dels medicaments, perquè és la millor manera de detectar-los i, així, poder prevenir-los.   Per

Prendre suplements de vitamina D no prevé ni cura la COVID-19

Si alguna cosa hem après durant aquesta pandèmia per COVID-19, és a no apressar-nos a adoptar tractaments prometedors davant el gran desconeixement sobre aquest virus. Un bon exemple ha estat el cas de la hidroxicloroquina...   Darrerament pren força la creença que la manca de vitamina D augmenta el risc de contagiar-se per coronavirus i també el risc de malaltia greu per la infecció. Aquesta idea s'ha estès encara més des que s'ha publicat a la premsa dirigida al públic en general. Hem pogut llegir titulars com "La manca de vitamina D multiplica per dos el risc de contagiar-se de coronavirus". La vitamina D es necessita perquè la resposta del nostre sistema immunitari sigui adequada. Fins ara s'havia estudiat l'ús de vitamina D per prevenir infeccions respiratòries i tot i que hi ha alguna evidència, especialment en persones amb nivell de vitamina D baix o molt baix, els estudis tenen limitacions com l'heterogeneïtat en poblacions d'estudi, intervenc

Interaccions farmacològiques amb liti

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024

Els fàrmacs per a la tos no són innocus

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de

Sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.

Risc de reaccions adverses greus en pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa

Amb data 11 de maig de 2020, l'AEMPS ha emès una nota informativa en la que adverteix del risc que tenen els pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa (DPD). Fàrmacs com la capecitabina , 5-fluorouracil , tegafur o flucitosina estarien contraindicats en els pacients amb dèficit total d'aquest emzim. Vegeu la nota: " Fluorouracilo, capecitabina, tegafur y flucitosina en pacientes con déficit de dihidropirimidina deshidrogenasa "

Malaltia tromboembòlica i la necessitat d'anticoagulació en la COVID-19

Algunes publicacions recents suggereixen que la infecció COVID-19 augmentaria el risc de tromboembolisme venós i arterial. Sembla que la insuficiència respiratòria en la COVID-19 no és deguda només a una síndrome de dificultat respiratòria aguda, sinó que processos trombòtics microvasculars hi poden tenir un paper rellevant. Els pacients greus per la COVID-19 tindrien un estat d' hipercoagulabilitat elevat. La patogènesi no és del tot coneguda. Hi ha evidències d'invasió directa de cèl·lules endotelials per part del virus SARS-CoV-2. Altres causes de lesió endotelial són els catèters intravasculars, els mediadors de la resposta inflamatòria sistèmica aguda com les citocines (com la interleucina [IL] -6) i altres reactants de fase aguda. S'ha suggerit la contribució de la lesió endotelial mediada pel complement però no ha estat confirmada. Cal tenir present que la immobilització també provoca l'estasi del flux sanguini en els pacients hospitalitzats i malalts críti

Tractaments disponibles per a la infecció respiratòria per SARS-CoV-2. Actualització de la informació

L'AEMPS actualitza de nou la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació. S'inclouen baricitinib (inhibidor de les JAK quinases) i anakinra (antagonista del receptor de IL-1) entre les estratègies terapèutiques potencials. Aquests medicaments es podran utilitzar fora de les seves indicacions autoritzades, però es recomana el seu ús en assaigs clínics per generar coneixement. Es recorda que no hi ha evidències sòlides d'eficàcia per cap dels tractaments que s'estan utilitzant, i la importància de notificar les sospites de reaccions adverses. Accediu al document:" Tratamientos disponibles para el manejo de la infección respiratoria por SARS-CoV-2 "

Ansietat en temps de la COVID-19

Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat. L'ansietat es manifesta amb: Símptomes psíquics : sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics : palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància : insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament. S'ha de realitzar un diagnòstic minuci