Salta al contingut principal

Prendre suplements de vitamina D no prevé ni cura la COVID-19

Si alguna cosa hem après durant aquesta pandèmia per COVID-19, és a no apressar-nos a adoptar tractaments prometedors davant el gran desconeixement sobre aquest virus. Un bon exemple ha estat el cas de la hidroxicloroquina...  


Darrerament pren força la creença que la manca de vitamina D augmenta el risc de contagiar-se per coronavirus i també el risc de malaltia greu per la infecció. Aquesta idea s'ha estès encara més des que s'ha publicat a la premsa dirigida al públic en general. Hem pogut llegir titulars com "La manca de vitamina D multiplica per dos el risc de contagiar-se de coronavirus".

La vitamina D es necessita perquè la resposta del nostre sistema immunitari sigui adequada. Fins ara s'havia estudiat l'ús de vitamina D per prevenir infeccions respiratòries i tot i que hi ha alguna evidència, especialment en persones amb nivell de vitamina D baix o molt baix, els estudis tenen limitacions com l'heterogeneïtat en poblacions d'estudi, intervencions i definicions d'infeccions respiratòries que inclouen afectació de les vies respiratòries superiors i inferiors. 

Amb l'aparició de la COVID-19 s'han fet estudis que han observat una relació inversa entre la gravetat dels pacients malalts per la COVID-19 i els nivells de vitamina D, però calen assaigs clínics per confirmar si aquesta relació és causal i si suplementant amb vitamina D es podria prevenir la infecció per COVID-19 i millorar el pronòstic de la malaltia.

També és important recordar que els suplements de vitamina D no són innocus i que un excés provoca intoxicació i hipercalcèmia.

En l'actualitat no està indicat sol·licitar els nivells de vitamina D en persones sanes sense risc de patir hipovitaminosi D. La millor recomanació és incrementar la ingesta dels aliments rics en vitamina D i prendre el sol per activar aquesta vitamina.


Bibliografia
 

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

Ansietat en temps de la COVID-19

Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat. L'ansietat es manifesta amb: Símptomes psíquics : sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics : palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància : insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament. S'ha de realitzar un diagnòstic minuci...

Interaccions medicamentoses i COVID-19. Un recurs d'interès

El Liverpool Drug Interaction Group ha publicat informació sobre interaccions entre medicaments que s'estan utilitzant per tractar la COVID-19 i medicaments d'ús habitual, com analgèsics, anticoagulants, antibiòtics, antidepressius, antipsicòtics, antidiabètics, etc. Que poden ser d'ajuda en el tractament d'aquests pacients en la situació actual. Es tracta d'una taula resum i una altra amb més detalls , que descriuen les possibles interaccions i les conseqüències en cada cas. S'acompanyen d'un document que indica com s'ha avaluat el risc d'interacció .  Recomanem accedir-hi periòdicament perquè els documents es van actualitzant amb nova informació. covid19-druginteractions.org També els podeu seguir a Twitter @covidDDIs