Passa al contingut principal

Prendre suplements de vitamina D no prevé ni cura la COVID-19

Si alguna cosa hem après durant aquesta pandèmia per COVID-19, és a no apressar-nos a adoptar tractaments prometedors davant el gran desconeixement sobre aquest virus. Un bon exemple ha estat el cas de la hidroxicloroquina...  


Darrerament pren força la creença que la manca de vitamina D augmenta el risc de contagiar-se per coronavirus i també el risc de malaltia greu per la infecció. Aquesta idea s'ha estès encara més des que s'ha publicat a la premsa dirigida al públic en general. Hem pogut llegir titulars com "La manca de vitamina D multiplica per dos el risc de contagiar-se de coronavirus".

La vitamina D es necessita perquè la resposta del nostre sistema immunitari sigui adequada. Fins ara s'havia estudiat l'ús de vitamina D per prevenir infeccions respiratòries i tot i que hi ha alguna evidència, especialment en persones amb nivell de vitamina D baix o molt baix, els estudis tenen limitacions com l'heterogeneïtat en poblacions d'estudi, intervencions i definicions d'infeccions respiratòries que inclouen afectació de les vies respiratòries superiors i inferiors. 

Amb l'aparició de la COVID-19 s'han fet estudis que han observat una relació inversa entre la gravetat dels pacients malalts per la COVID-19 i els nivells de vitamina D, però calen assaigs clínics per confirmar si aquesta relació és causal i si suplementant amb vitamina D es podria prevenir la infecció per COVID-19 i millorar el pronòstic de la malaltia.

També és important recordar que els suplements de vitamina D no són innocus i que un excés provoca intoxicació i hipercalcèmia.

En l'actualitat no està indicat sol·licitar els nivells de vitamina D en persones sanes sense risc de patir hipovitaminosi D. La millor recomanació és incrementar la ingesta dels aliments rics en vitamina D i prendre el sol per activar aquesta vitamina.


Bibliografia 

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...
Més informació

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal...
Més informació

Tractaments disponibles per a la infecció respiratòria per SARS-CoV-2. Actualització de la informació.

L'AEMPS actualitza la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació. S'inclouen ruxolitinib (inhibidor de les JAK quinases) i siltuximab (inhibidor de la IL-6) entre les estratègies terapèutiques potencials. L'accés per a pacients amb infecció per COVID 19 serà a través d'assaig clínic i ús compassiu. L'ús de tocilizumab es recomana en una fase més precoç de la malaltia i es podrà valorar una segona infusió de tocilizumab. Pel que fa a hidroxicloroquina , la pauta recomanada de 5 dies es podrà allargar fins un màxim de 10 dies en funció de la gravetat. Tractaments disponibles per al maneig de la infecció respiratòria per SARS-CoV-2
Més informació