Passa al contingut principal

Ús d'antipsicòtics i l'allargament del QT en gent gran tractada amb lopinavir/ritonavir/cloroquina/hidroxicloroquina/azitromicina per al COVID-19: (2) Recomanacions pràctiques

Els antipsicòtics poden empitjorar la funció cognitiva de la gent gran i afavorir efectes adversos com les caigudes i les pneumònies. Tot i la complexitat de l'atenció a les persones amb COVID-19, en la mesura que sigui possible cal intentar fer un abordatge amb mesures no farmacològiques: mantenir la calma, abordar el pacient amb suavitat, reduir l'estimulació excessiva (com el soroll, converses, etc.).

Cal descartar també la presència de possibles desencadenants o agreujants com: restrenyiment, deshidratació, dolor, ansietat o bé la presa d'alguns medicaments. El mateix tractament amb lopinavir/ritonavir pot provocar insomni i ansietat.

Si els símptomes psiquiàtrics són persistents i disruptius, i es considera necessari el tractament farmacològic, es recomana donar-lo el menor temps possible i a la mínima dosi eficaç.
  • Si cal un antipsicòtic sedant, es pot emprar l'olanzapina. Té presentació oral en formes bucodispersables en cas de disfàgia i intramuscular.
  • En trastorns psicòtics greus de predomini diürn es pot utilitzar l'aripiprazol a dosis baixes. Té presentacions en comprimits bucodispersables i en solució oral en cas de disfàgia i d'administració intramuscular. També té una presentació intramuscular d'alliberació ràpida per a tractament de rescat.
  • Com a última opció es podria recomanar paliperidona en cas de símptomes psicòtics refractaris que necessitin dosis altes. Cal tenir en compte que la dosi d'inici és elevada per a pacients fràgils o amb demència.
  • Si es imprescindible administrar benzodiacepines, es podria utilitzar lorazepam o lormetazepam si el pacient no té una insuficiència respiratòria aguda greu i cal fer una estreta vigilància sobre la depressió respiratòria.
  • Es podria utilitzar clorazepat parenteral a dosis reduïdes en cas que fos necessari sota una vigilància respiratòria molt estreta.
A més, cal recordar:
  • En pacients amb trastorns depressius amb símptomes psicòtics, la retirada brusca de l'antidepressiu pot provocar una recidiva greu. Per aquest motiu es recomana canviar temporalment a algun dels fàrmacs que tenen menys possibilitat d'interacció amb lopinavir/ritonavir, com ara sertralina o duloxetina fins a la retirada del tractament antiretroviral.
  • Si s'hi associen insomni o ansietat, es pot emprar mirtazapina (50% de la dosi). Si rebia prèviament mirtazapina cal reduir la dosi a la meitat.
  • El citalopram i l'escitalopram estan contraindicats pel risc d'allargament del QT.
  • Cal vigilar l'efecte aritmogènic del liti degut a un augment del QT; cal reduir la dosi com a mínim un 50% i s'ha de fer un control estret dels nivells d'aquest fàrmac.

Bibliografia

  • INFAC. Manejo de la agitación en el paciente anciano.Infac [Internet] 2014;22(10) Disponible a:https://www.euskadi.eus/web01a2cevime/es/contenidos/informacion/cevime_infac_indice/es_def/index.shtml/
  • Benzodiazepines per l'insomni en gent gran. Essencial, Afegint valor a la pràctica clínica. Barcelona: Grup de Treball del Consell Assessor del Pla de salut mental i addicions; Grup de la Gent gran de la CAMFIC; 2014 Disponible a: http://essencialsalut.gencat.cat/ca/recomanacions/
  • Centro de información online de medicamentos de la AEMPS - CIMA. Disponible a: https://cima.aemps.es/cima/publico/home.html#quees
  • Documento de la Sociedad Española de Psicogeriatría sobre el Uso de Antipsicóticos en Personas de Edad Avanzada. Sociedad Española de Psicogeriatría 2017; 7: 1-37.
  • Esteve Arríen A, Agüera Ortiz L, Manzano Palomo S. Manejo farmacológico de trastornos psicóticos en personas mayores con tratamiento de la infección por COVID19: interacciones y recomendaciones terapéuticas; 2020 Disponible a: https://www.epidemixs.org/drugs-esp
  • Guía Farmacogeriatrica. Madrid: Servicio Madrileño de Salud. Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid. Agencia Madrileña de Atención Social. Consejería de Políticas Sociales y Familia; 2018 Disponible a: http://www.comunidad.madrid/publicacion/ref/20224
  • Olazarán-Rodríguez J, Agüera-Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R. Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol 2012; 55: 598-608.
  • Pautes per a l'Harmonització del tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. generalitat de Catalunya; 2016. (Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica de Medicaments en l'Àmbit de l'Atenció Primària i Comunitària del Servei Català de la Salut; 01/2016) DIsponible a: https://catsalut.gencat.cat/ca/detalls/articles/malaltia-alzheimer
  • Pautes per a l'Harmonització del tractament farmacològic de la depressió major en adults. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. generalitat de Catalunya; 2014. (Programa d'Harmonització).
  • Recomanacions per a l'Abordatge terapèutic dels trastorns mentals en persones grans institucionalitzades. Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona; 2009 Disponible a: https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/catsalut_territori/barcelona/documents/arxius/psicogeriatria.pdf
  • Recomendaciones no hacer y hacer en el anciano. Barcelona: Grupo de trabajo de Atención al Mayor de la Sociedad Española de medicina de Familia y Comunitaria; 2019 Disponible a: https://www.semfyc.es/categoria-producto/publicaciones/
  • Risc d'allargament de l'interval QT i arítmies cardíaques per fàrmacs. Butlletí Farmacovigilància de Catalunya 2010; 8: 13-15.
  • University of Liverpool. Interactions with experimental COVID-19 Therapies. Published in www.covid19-druginteractions.org Vestion 20-march 2020 (last update)

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

Programa de Farmacovigilància a Catalunya - Vigilància de les vacunes contra la COVID-19

Com per a qualsevol nou medicament, la seguretat de les vacunes contra la COVID-19 es garanteix a través del monitoratge i avaluació continua de la relació entre els beneficis i els riscos del seu ús, és el que coneixem com a farmacovigilància. La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments, i en el cas de les vacunes d'esdeveniments adversos després de la vacunació, és el mètode de farmacovigilància més àgil i universal per identificar possibles nous riscos o problemes de seguretat que no han estat identificats o caracteritzats en els assaigs clínics, i constitueix un pilar fonamental de la seguretat dels pacients.  Ateses les circumstàncies d'urgència amb les que s'han desenvolupat i autoritzat les vacunes que properament es començaran a administrar a la població, la farmacovigilància encara es fa més imprescindible. El Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d'ús Humà (SEFV-H), coordinat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Produc...

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal...