Passa al contingut principal

Ús d'antipsicòtics i l'allargament del QT en gent gran tractada amb lopinavir/ritonavir/cloroquina/hidroxicloroquina/azitromicina per al COVID-19: (2) Recomanacions pràctiques

Els antipsicòtics poden empitjorar la funció cognitiva de la gent gran i afavorir efectes adversos com les caigudes i les pneumònies. Tot i la complexitat de l'atenció a les persones amb COVID-19, en la mesura que sigui possible cal intentar fer un abordatge amb mesures no farmacològiques: mantenir la calma, abordar el pacient amb suavitat, reduir l'estimulació excessiva (com el soroll, converses, etc.).

Cal descartar també la presència de possibles desencadenants o agreujants com: restrenyiment, deshidratació, dolor, ansietat o bé la presa d'alguns medicaments. El mateix tractament amb lopinavir/ritonavir pot provocar insomni i ansietat.

Si els símptomes psiquiàtrics són persistents i disruptius, i es considera necessari el tractament farmacològic, es recomana donar-lo el menor temps possible i a la mínima dosi eficaç.
  • Si cal un antipsicòtic sedant, es pot emprar l'olanzapina. Té presentació oral en formes bucodispersables en cas de disfàgia i intramuscular.
  • En trastorns psicòtics greus de predomini diürn es pot utilitzar l'aripiprazol a dosis baixes. Té presentacions en comprimits bucodispersables i en solució oral en cas de disfàgia i d'administració intramuscular. També té una presentació intramuscular d'alliberació ràpida per a tractament de rescat.
  • Com a última opció es podria recomanar paliperidona en cas de símptomes psicòtics refractaris que necessitin dosis altes. Cal tenir en compte que la dosi d'inici és elevada per a pacients fràgils o amb demència.
  • Si es imprescindible administrar benzodiacepines, es podria utilitzar lorazepam o lormetazepam si el pacient no té una insuficiència respiratòria aguda greu i cal fer una estreta vigilància sobre la depressió respiratòria.
  • Es podria utilitzar clorazepat parenteral a dosis reduïdes en cas que fos necessari sota una vigilància respiratòria molt estreta.
A més, cal recordar:
  • En pacients amb trastorns depressius amb símptomes psicòtics, la retirada brusca de l'antidepressiu pot provocar una recidiva greu. Per aquest motiu es recomana canviar temporalment a algun dels fàrmacs que tenen menys possibilitat d'interacció amb lopinavir/ritonavir, com ara sertralina o duloxetina fins a la retirada del tractament antiretroviral.
  • Si s'hi associen insomni o ansietat, es pot emprar mirtazapina (50% de la dosi). Si rebia prèviament mirtazapina cal reduir la dosi a la meitat.
  • El citalopram i l'escitalopram estan contraindicats pel risc d'allargament del QT.
  • Cal vigilar l'efecte aritmogènic del liti degut a un augment del QT; cal reduir la dosi com a mínim un 50% i s'ha de fer un control estret dels nivells d'aquest fàrmac.

Bibliografia

  • INFAC. Manejo de la agitación en el paciente anciano.Infac [Internet] 2014;22(10) Disponible a:https://www.euskadi.eus/web01a2cevime/es/contenidos/informacion/cevime_infac_indice/es_def/index.shtml/
  • Benzodiazepines per l'insomni en gent gran. Essencial, Afegint valor a la pràctica clínica. Barcelona: Grup de Treball del Consell Assessor del Pla de salut mental i addicions; Grup de la Gent gran de la CAMFIC; 2014 Disponible a: http://essencialsalut.gencat.cat/ca/recomanacions/
  • Centro de información online de medicamentos de la AEMPS - CIMA. Disponible a: https://cima.aemps.es/cima/publico/home.html#quees
  • Documento de la Sociedad Española de Psicogeriatría sobre el Uso de Antipsicóticos en Personas de Edad Avanzada. Sociedad Española de Psicogeriatría 2017; 7: 1-37.
  • Esteve Arríen A, Agüera Ortiz L, Manzano Palomo S. Manejo farmacológico de trastornos psicóticos en personas mayores con tratamiento de la infección por COVID19: interacciones y recomendaciones terapéuticas; 2020 Disponible a: https://www.epidemixs.org/drugs-esp
  • Guía Farmacogeriatrica. Madrid: Servicio Madrileño de Salud. Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid. Agencia Madrileña de Atención Social. Consejería de Políticas Sociales y Familia; 2018 Disponible a: http://www.comunidad.madrid/publicacion/ref/20224
  • Olazarán-Rodríguez J, Agüera-Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R. Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol 2012; 55: 598-608.
  • Pautes per a l'Harmonització del tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. generalitat de Catalunya; 2016. (Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica de Medicaments en l'Àmbit de l'Atenció Primària i Comunitària del Servei Català de la Salut; 01/2016) DIsponible a: https://catsalut.gencat.cat/ca/detalls/articles/malaltia-alzheimer
  • Pautes per a l'Harmonització del tractament farmacològic de la depressió major en adults. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. generalitat de Catalunya; 2014. (Programa d'Harmonització).
  • Recomanacions per a l'Abordatge terapèutic dels trastorns mentals en persones grans institucionalitzades. Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona; 2009 Disponible a: https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/catsalut_territori/barcelona/documents/arxius/psicogeriatria.pdf
  • Recomendaciones no hacer y hacer en el anciano. Barcelona: Grupo de trabajo de Atención al Mayor de la Sociedad Española de medicina de Familia y Comunitaria; 2019 Disponible a: https://www.semfyc.es/categoria-producto/publicaciones/
  • Risc d'allargament de l'interval QT i arítmies cardíaques per fàrmacs. Butlletí Farmacovigilància de Catalunya 2010; 8: 13-15.
  • University of Liverpool. Interactions with experimental COVID-19 Therapies. Published in www.covid19-druginteractions.org Vestion 20-march 2020 (last update)

Popular Posts

Paper de la ciutadania en la farmacovigilància. La #MedSafetyWeek

Una reacció adversa és qualsevol resposta perjudicial, i sovint inesperada, quan prenem un medicament. Per conèixer millor els medicaments i fer que el seu ús sigui més segur, és molt important  NOTIFICAR , si se sospita que s'ha patit una reacció adversa.   Qualsevol ciutadà pot notificar, si sospita que ha patit un efecte advers a un medicament, que hagi pres o està prenent. Ho pot fer al Programa de Targeta Groga ( www.targetagroga.cat ).  La campanya  #MedSafetyWeek Des de fa 5 anys, l'Uppsala Monitoring Centre (centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments),  promou aquesta campanya de sensibilització , que va adreçada tant als professionals sanitaris com a la ciutadania. Durant una setmana, se sumen esforços per divulgar la idea que cal q ue es notifiquin els problemes derivats de l'ús dels medicaments, perquè és la millor manera de detectar-los i, així, poder prevenir-los.   Per
Més informació

Els fàrmacs per a la tos no són innocus

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de
Més informació

Sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.
Més informació