Passa al contingut principal

L'insomni en situacions especials en temps de la COVID-19

Hi ha etapes a la vida en que és essencial fer una valoració acurada del benefici risc de tractar amb medicaments. Fem un repàs del tractament de l'insomni en les següents situacions:

En gent gran

Sovint l'insomni en la gent d'edat avançada és de caràcter crònic i en aquests dies de confinament a casa o d'estada a una residència és probable que empitjori. S'ha d'insistir en les mesures no farmacològiques: horaris constants, evitar substàncies que afavoreixen la fragmentació del son (cafeïna, nicotina, alcohol), exposició solar diürna adequada i exercici físic regular (que cal evitar en les 3 hores prèvies al moment d'anar a dormir). És important recordar que en la gent gran la necessitat real de la son reparadora són 4-6 hores.

Atès l'alt risc d'efectes indesitjats potencialment greus de les benzodiacepines (trastorns cognitius, atàxia amb caigudes i fractures secundàries), en aquest grup d'edat, els beneficis, encara que estadísticament significatius, a vegades, no són clínicament rellevants i són superats pels riscos.

Els quadres de somnolència, confusió i ressaca són més freqüents amb els hipnòtics d'acció llarga, per tant, si està indicada una benzodiacepina, es recomana evitar les d'acció llarga i seleccionar una de durada intermitja. Es recomana lorazepam 0,5-1mg al dia per via oral. La durada del tractament ha de ser la menor possible i s'ha de retirar molt a poc a poc.

Els medicaments Z no es recomanen en la gent gran per presentar un balanç benefici risc desfavorable.

La gestació

Les mesures no farmacològiques són d'elecció, ja què no suposen un risc per a la mare ni pel nen.
Durant el primer trimestre hi ha dubtes amb l'associació de les benzodiacepines i risc de fenadura palatina. Quan es prenen benzodiacepines a prop del part a dosis altes es poden associar a hipotonia, trastorn de la succió, somnolència i risc d'abstinència. Per tant en cas de ser necessari es prendrà una benzodiacepina a la mínima dosi i durant el menor temps possible.

La valeriana durant el primer trimestre és teratògena, per tant s'ha de reservar pel segon i tercer trimestre de manera puntual, perquè no es coneixen els efectes a llarg termini sobre el desenvolupament neuropsiquiàtric. Tampoc es recomana la melatonina per la seva relació benefici risc desfavorable. Cal informar a l'embarassada que és millor que eviti la presa continuada de fitoteràpia per la incertesa dels seus efectes.

Es pot recomanar de manera puntual l'ús de doxilamina (antiH1), però s'hauria de suspendre de manera progressiva durant les últimes setmanes d'embaràs, ja què s'ha descrit algún cas de síndrome d'abstinència en nounats exposats durant el final de l'embaràs a antiH1.

La lactància

Com a la resta de situacions es recomanen les mesures no farmacològiques.
Si és necessari, l'ús puntual i a dosis baixes de benzodiacepines d'acció curta (p.e lormetazepam) és compatible amb la lactància, vigilant el lactant per si apareix somnolència.
La valeriana es considera probablement compatible i amb risc baix durant la lactància. Falten dades, per tant el seu ús moderat es podria considerar, però evitant-la durant el període neonatal i en cas de prematuritat pel risc de sedació.
L'ús de melatonina durant la lactància té poca informació i per tant actualment és millor evitar-la. Alguns autors la consideren segura pel fet que s'estigui utilitzant amb bona tolerància en neonats i prematurs per patologies a dosis superiors, però de moment manquen dades per recomanar-la.

Bibliografia

  • Guía Terapéutica en Atención Primaria. Basada en la selección razonada de medicamentos. Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC). 7 edición online 2020.
  • Garjón J. Melatonina para los trastornos de sueño. BIT 2014.
  • Femmes encuentre gênées par un mauvais sommeil. Rev Prescrire 2018;38:354-60.
  • Buysse DJ. Insomnia. JAMA 2013;309:706-15.
  • Mélatonine: Nolan des notifications d'effets indésirables en France. Rev Prescrire 2018;38:835-6.
  • Briggs GC, Freeman RK,Tarde SJ. A reference guide to fetal and neonatal risk. Drugs in pregnancy and lactation, 10th ed. Philadelphia: Lippincot Williams and Wilkins; 2015.
  • Pons JMV. Melatonina exògena en els trastorns del son eficàcia i seguretat. Informe Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas). Departament de Salut. Generalitat de Catalunya 2017.
  • Slaughter SR, Hearns-Stokes R, Van der Vlugt T, Joffe HV. FDA approval of doxylamine-pyridoxine therapy for use in pregnancy. N England J Med 2014;370:1081-3.
  • Schaefer C, Peters P, Miller RK. Drugs during pregnancy and lactation. Treatment options and risk assessment, 3rd ed. Great Britain: Elsevier 2015.

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

COVID-19: ara més que mai, la llista dels medicaments habituals a mà. Informació per als ciutadans

Durant la pandèmia pel coronavirus SARS-Cov-2, has de continuar prenent els medicaments habituals i mantenir-te en les millors condicions de salut possibles. Si tens algun dubte consulta el metge o farmacèutic. Si prens medicaments regularment ara és el moment d'assegurar-te que disposes d'una llista actualitzada de tot allò que prens. Això és important si has d'anar de manera inesperada a l'hospital o consultar un metge o farmacèutic que no estigui familiaritzat amb el teu tractament. Fer aquesta llista és més fàcil quan et trobes bé, i ara és el moment d'assegurar-te que la tens actualitzada. Què cal posar a la llista de medicaments  A la llista has d'incloure tots els medicaments que prens ja siguin receptats pel metge o aquells que prens sense recepta . També cal incloure vitamines , minerals , preparats d'herbes medicinals , aromateràpia i productes homeopàtics . Tingues present que hi poden haver interaccions entre alguns medicame...

Programa de Farmacovigilància a Catalunya - Vigilància de les vacunes contra la COVID-19

Com per a qualsevol nou medicament, la seguretat de les vacunes contra la COVID-19 es garanteix a través del monitoratge i avaluació continua de la relació entre els beneficis i els riscos del seu ús, és el que coneixem com a farmacovigilància. La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments, i en el cas de les vacunes d'esdeveniments adversos després de la vacunació, és el mètode de farmacovigilància més àgil i universal per identificar possibles nous riscos o problemes de seguretat que no han estat identificats o caracteritzats en els assaigs clínics, i constitueix un pilar fonamental de la seguretat dels pacients.  Ateses les circumstàncies d'urgència amb les que s'han desenvolupat i autoritzat les vacunes que properament es començaran a administrar a la població, la farmacovigilància encara es fa més imprescindible. El Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d'ús Humà (SEFV-H), coordinat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Produc...