Passa al contingut principal

La vitamina D i el COVID-19: (1) Cal prendre suplements de vitamina D durant el confinament?

Fa unes setmanes, un mitjà de premsa italià informava que tractar el dèficit de vitamina D seria útil en la prevenció de la infecció COVID-19. Aquesta informació no es basava en cap estudi clínic publicat sinó en una hipòtesi preliminar de dos professors de la Universitat de Torí.

Actualment amb la informació que disposem no hi ha dades concloents sobre el paper d'aquesta vitamina en la COVID-19. Aquesta notícia, però, ha generat molts interrogants en la població sobre la conveniència o no de l'administració de suplements de vitamina D.

La vitamina D té una funció important no només en l'absorció i metabolisme del calci sinó també en el sistema immunitari. Si bé, la manca d'aquesta vitamina pot influir negativament en el funcionament del sistema immunitari això no implica que donar suplements addicionals de vitamina D quan no hi ha un dèficit tingui un efecte beneficiós. A més cal estar alerta a possibles intoxicacions per excés.

Diverses situacions poden provocar un dèficit de vitamina D, com la manca d'exposició solar, una ingesta inadequada, malabsorció intestinal, quan hi ha pèrdues accelerades de vitamina D, trastorns de la funció renal o la presa de fàrmacs que interfereixen en l'absorció de vitamina D (valproat, fenobarbital, carbamazepina, colestiramina, colestipol).

Cal pensar que una persona amb una nutrició equilibrada i un estil de vida saludable hauria de tenir uns nivells adequats d'aquesta vitamina.

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal...

Interaccions farmacològiques amb liti

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024