Per un ús saludable dels medicaments

Recentment el CDC nord-americà ha publicat unes recomanacions per als centres de vacunació , en relació a prendre mesures per a potencials reaccions anafilàctiques. Una de les reaccions adverses greus que s'han observat entre els vacunats contra la COVID-19 són les reaccions al·lèrgiques greus . De fet, entre les contraindicacions , figuren els antecedents d'haver patit una reacció al·lèrgica amb una vacuna mARN COVID-19, ja sigui greu (per exemple, anafilaxi) o més lleu.  També estaria contraindicada l'administració en aquelles persones que tinguessin una al·lèrgia coneguda als excipients (per exemple, polietilenglicol ) i a les que hagin patit reaccions al·lèrgiques greus al polisorbat   que pot acompanyar a algunes vacunes de la grip, degut a potencials reaccions encreuades. En aquests casos, recomanen tenir un diagnòstic acurat per part d'un al·lergòleg, abans de plantejar-se la possibilitat  de vacunar-se. Caldrà prendre precaucions en aquelles persones que tingui

Com per a qualsevol nou medicament, la seguretat de les vacunes contra la COVID-19 es garanteix a través del monitoratge i avaluació continua de la relació entre els beneficis i els riscos del seu ús, és el que coneixem com a farmacovigilància. La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments, i en el cas de les vacunes d'esdeveniments adversos després de la vacunació, és el mètode de farmacovigilància més àgil i universal per identificar possibles nous riscos o problemes de seguretat que no han estat identificats o caracteritzats en els assaigs clínics, i constitueix un pilar fonamental de la seguretat dels pacients.  Ateses les circumstàncies d'urgència amb les que s'han desenvolupat i autoritzat les vacunes que properament es començaran a administrar a la població, la farmacovigilància encara es fa més imprescindible. El Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d'ús Humà (SEFV-H), coordinat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Produc

  Ja fa uns mesos, en Carlos Fernández Oropesa , farmacèutic d'atenció primària i autor del bloc " El rincón de Sísifo ", va publicar una nota sobre aquest tema, arran d'un informe canadenc en el qual els autors van revisar la bibliografia, entre el 2013 i el desembre de 2019.  L'informe inclou sis revisions sistemàtiques i deu estudis originals que abordaven el tema de la desprescripció. En termes generals, les publicacions seleccionades valoraven intervencions realitzades per professionals sanitaris en adults i gent gran, que estiguessin o no institucionalitzats i que seguissin tractaments de llarga durada.  La qualitat dels estudis inclosos es va avaluar mitjançant les llistes de verificació AMSTAR , per a les revisions sistemàtiques i la Downs and Black Quality Assessment Checklist  per als articles originals. Només una de les revisions sistemàtiques es va considerar de baixa qualitat i va ser descartada. La resta de publicacions es van considerar, com a míni

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal

Una reacció adversa és qualsevol resposta perjudicial, i sovint inesperada, quan prenem un medicament. Per conèixer millor els medicaments i fer que el seu ús sigui més segur, és molt important  NOTIFICAR , si se sospita que s'ha patit una reacció adversa.   Qualsevol ciutadà pot notificar, si sospita que ha patit un efecte advers a un medicament, que hagi pres o està prenent. Ho pot fer al Programa de Targeta Groga ( www.targetagroga.cat ).  La campanya  #MedSafetyWeek Des de fa 5 anys, l'Uppsala Monitoring Centre (centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la vigilància internacional de la seguretat dels medicaments),  promou aquesta campanya de sensibilització , que va adreçada tant als professionals sanitaris com a la ciutadania. Durant una setmana, se sumen esforços per divulgar la idea que cal q ue es notifiquin els problemes derivats de l'ús dels medicaments, perquè és la millor manera de detectar-los i, així, poder prevenir-los.   Per

Si alguna cosa hem après durant aquesta pandèmia per COVID-19, és a no apressar-nos a adoptar tractaments prometedors davant el gran desconeixement sobre aquest virus. Un bon exemple ha estat el cas de la hidroxicloroquina...   Darrerament pren força la creença que la manca de vitamina D augmenta el risc de contagiar-se per coronavirus i també el risc de malaltia greu per la infecció. Aquesta idea s'ha estès encara més des que s'ha publicat a la premsa dirigida al públic en general. Hem pogut llegir titulars com "La manca de vitamina D multiplica per dos el risc de contagiar-se de coronavirus". La vitamina D es necessita perquè la resposta del nostre sistema immunitari sigui adequada. Fins ara s'havia estudiat l'ús de vitamina D per prevenir infeccions respiratòries i tot i que hi ha alguna evidència, especialment en persones amb nivell de vitamina D baix o molt baix, els estudis tenen limitacions com l'heterogeneïtat en poblacions d'estudi, intervenc

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.