Per un ús saludable dels medicaments

Si alguna cosa hem après durant aquesta pandèmia per COVID-19, és a no apressar-nos a adoptar tractaments prometedors davant el gran desconeixement sobre aquest virus. Un bon exemple ha estat el cas de la hidroxicloroquina...   Darrerament pren força la creença que la manca de vitamina D augmenta el risc de contagiar-se per coronavirus i també el risc de malaltia greu per la infecció. Aquesta idea s'ha estès encara més des que s'ha publicat a la premsa dirigida al públic en general. Hem pogut llegir titulars com "La manca de vitamina D multiplica per dos el risc de contagiar-se de coronavirus". La vitamina D es necessita perquè la resposta del nostre sistema immunitari sigui adequada. Fins ara s'havia estudiat l'ús de vitamina D per prevenir infeccions respiratòries i tot i que hi ha alguna evidència, especialment en persones amb nivell de vitamina D baix o molt baix, els estudis tenen limitacions com l'heterogeneïtat en poblacions d'estudi, intervenc...

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024

Els símptomes més habituals de la COVID-19 són la febre, la tos seca i la fatiga. No hem d'oblidar que la tos és un mecanisme de defensa de les vies respiratòries, i tot i que és un símptoma molest, no sempre s'ha de tractar. En nens no hi ha evidència que cap fàrmac sigui eficaç per al tractament de la tos però en canvi sí que poden ser causa d'efectes adversos i d'intoxicació. Aquesta última es produeix per errors en la dosificació dels preparats per a la tos i també per la ingesta accidental. En adults només ha demostrat eficàcia el dextrometorfà. La combinació d'un antihistamínic i un descongestionant no ha demostrat cap benefici clínic però si que augmenta el risc d'efectes adversos. La codeïna i derivats no han demostrat cap utilitat en la tos pel refredat comú ni en nens ni en adults. Cal remarcar que aquests fàrmacs no s'han d'utilitzar quan la tos és productiva. Els xarops expectorants que es fan servir per facilitar l'eliminació de...

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.

Amb data 11 de maig de 2020, l'AEMPS ha emès una nota informativa en la que adverteix del risc que tenen els pacients amb dèficit de la dihidropirimidina deshidrogenasa (DPD). Fàrmacs com la capecitabina , 5-fluorouracil , tegafur o flucitosina estarien contraindicats en els pacients amb dèficit total d'aquest emzim. Vegeu la nota: " Fluorouracilo, capecitabina, tegafur y flucitosina en pacientes con déficit de dihidropirimidina deshidrogenasa "

Algunes publicacions recents suggereixen que la infecció COVID-19 augmentaria el risc de tromboembolisme venós i arterial. Sembla que la insuficiència respiratòria en la COVID-19 no és deguda només a una síndrome de dificultat respiratòria aguda, sinó que processos trombòtics microvasculars hi poden tenir un paper rellevant. Els pacients greus per la COVID-19 tindrien un estat d' hipercoagulabilitat elevat. La patogènesi no és del tot coneguda. Hi ha evidències d'invasió directa de cèl·lules endotelials per part del virus SARS-CoV-2. Altres causes de lesió endotelial són els catèters intravasculars, els mediadors de la resposta inflamatòria sistèmica aguda com les citocines (com la interleucina [IL] -6) i altres reactants de fase aguda. S'ha suggerit la contribució de la lesió endotelial mediada pel complement però no ha estat confirmada. Cal tenir present que la immobilització també provoca l'estasi del flux sanguini en els pacients hospitalitzats i malalts críti...

L'AEMPS actualitza de nou la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació. S'inclouen baricitinib (inhibidor de les JAK quinases) i anakinra (antagonista del receptor de IL-1) entre les estratègies terapèutiques potencials. Aquests medicaments es podran utilitzar fora de les seves indicacions autoritzades, però es recomana el seu ús en assaigs clínics per generar coneixement. Es recorda que no hi ha evidències sòlides d'eficàcia per cap dels tractaments que s'estan utilitzant, i la importància de notificar les sospites de reaccions adverses. Accediu al document:" Tratamientos disponibles para el manejo de la infección respiratoria por SARS-CoV-2 "

Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat. L'ansietat es manifesta amb: Símptomes psíquics : sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics : palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància : insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament. S'ha de realitzar un diagnòstic minuci...

La gestació En dones gestants per tractar la febre es recomana seguir les mesures no farmacològiques habituals: beure líquids abundants i aplicar mesures físiques per afavorir la pèrdua de calor de l'organisme. Si és necessari l'ús d'un antitèrmic el paracetamol és d'elecció . Els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l'ibuprofèn estan contraindicats en el tercer trimestre de l'embaràs . L'ús prolongat a partir de la setmana 28 pot provocar el tancament prematur del ductus arteriós del fetus. No es recomanen durant el primer i segon trimestre , dades d'estudis epidemiològics suggereixen un augment de risc d'avortament, de malformacions cardíaqu...

Recorda que la febre és un mecanisme de defensa del cos i no sempre cal tractar-la amb medicaments. Considerem que hi ha febre quan la temperatura del cos supera els 38°C al recte o els 37.5°C a l'axil·la. La majoria de persones, fins i tot els nadons i els nens, poden tolerar bé una febre de 38°C - 38,5°C. Per baixar la febre es recomanen les  mesures no farmacològiques  com fer repòs i beure líquids en abundància per evitar la deshidratació. En cas que la febre sigui elevada o persisteixi durant hores o dies, es recomana: mantenir una temperatura ambient d'entre 21-22 graus. vestir roba lleugera i evitar l'excés d'abric en el llit per afavorir la pèrdua de calor. mantenir les mucoses humides i netes. dieta tova. es poden prendre banys amb aigua tèbia. Evitar l'aigua freda perquè provoca vasoconstricció i impedeix la pèrdua de calor. Paracetamol, el fàrmac d'elecció  ...