En l'epidèmia per sars-cov-2 cal extremar la prudència amb els medicaments: eviteu els que poden ser causa de pneumònia i són innecessaris.
En l’actual situació de pandèmia por SARS-CoV-2, és absolutament necessari evitar en lo possible la pneumònia/pneumonitis y els seus factors de risc. El consum de diversos medicaments d’ús comú augmenta el risc y les complicacions de la pneumònia.
Els medicaments poden augmentar el risc de pneumònia o pneumonitis perquè deprimeixen la immunitat i altres mecanismes de protecció (per ex., immunosupressors, antipsicòtics alguns analgèsics opiacis, inhibidors de la bomba de protons (IBP), perquè produeixen sedació, que pot augmentar el risc d’aspiració, perquè deprimeixen la ventilació pulmonar i afavoreixen l’aparició d’atelèctasis (per ex., analgèsics opiacis, fàrmacs anticolinèrgics, psicofàrmacs), o per una combinació d’aquests mecanismes.
L’impacte sanitari de l’associació entre exposició a determinats fàrmacs i infecció o pneumònia depèn de la prevalença d’ús de cada fàrmac, la magnitud del risc relatiu i la incidència basal d’infecció o pneumònia.
Vegeu l'informe (en progrés, versió 3 03/04/2020)
Joan-Ramon Laporte, M.D.
Professor Emèrit de Farmacologia Clínica, Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia.
Universitat Autònoma de Barcelona. Fundació
Institut Català de Farmacologia.
Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia.
jrl@icf.uab.cat
Els medicaments poden augmentar el risc de pneumònia o pneumonitis perquè deprimeixen la immunitat i altres mecanismes de protecció (per ex., immunosupressors, antipsicòtics alguns analgèsics opiacis, inhibidors de la bomba de protons (IBP), perquè produeixen sedació, que pot augmentar el risc d’aspiració, perquè deprimeixen la ventilació pulmonar i afavoreixen l’aparició d’atelèctasis (per ex., analgèsics opiacis, fàrmacs anticolinèrgics, psicofàrmacs), o per una combinació d’aquests mecanismes.
L’impacte sanitari de l’associació entre exposició a determinats fàrmacs i infecció o pneumònia depèn de la prevalença d’ús de cada fàrmac, la magnitud del risc relatiu i la incidència basal d’infecció o pneumònia.
Vegeu l'informe (en progrés, versió 3 03/04/2020)
Joan-Ramon Laporte, M.D.
Professor Emèrit de Farmacologia Clínica, Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia.
Universitat Autònoma de Barcelona. Fundació
Institut Català de Farmacologia.
Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia.
jrl@icf.uab.cat