Salta al contingut principal

La vitamina D i el COVID-19: (3) El sol i els aliments fonts de vitamina D

La vitamina D se sintetitza principalment a la pell per mitjà de la radiació ultraviolada (UVB) que prové del sol; en menys quantitat la podem obtenir d'alguns aliments naturals, com els peixos rics en greixos (sardina, tonyina, seitó, verat, salmó), el formatge, el rovell d'ou, els bolets i el fetge de vedella, i també d'aliments enriquits amb vitamina D2 (ergocalciferol) i vitamina D3 (colecalciferol).

 Cal tenir en compte que la vitamina D és una vitamina liposoluble que es troba en els greixos dels aliments, per tant els productes sense greix o baixos en greix contenen menys quantitat d'aquesta vitamina. En aquest cas pot ser recomanable prendre làctics semidescremats o sencers i poden ser útils el consum d'aliments enriquits amb vitamina D.

Per tant seguir una dieta equilibrada i prendre el sol a la finestra o al balcó, només cal l'exposició d'una part del cos com la cara o braços, uns 10-15 minuts al dia, seran suficients per garantir un nivells adequats de vitamina D sense la necessitat de prendre suplements d'aquesta vitamina.

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

Ansietat en temps de la COVID-19

Ens trobem davant una pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos a casa, hi ha persones que han superat la malaltia i altres han perdut un ésser estimat. A més cal afegir les repercussions econòmiques actuals i futures. Per tant és una situació que ens pot provocar ansietat. L'ansietat es manifesta amb: Símptomes psíquics : sensació de por no justificada, sensació d'inestabilitat, preocupació exagerada per la salut, aprehensió, espera ansiosa i impossibilitat de relaxar-se; Símptomes físics o somàtics : palpitacions, dispnea, dolor abdominal, diarrea, cefalea, vertigen i tremolor; Estat d'hipervigilància : insomni, alteracions de l'alimentació (anorèxia o polifàgia), disfunció sexual, falta d'atenció, pèrdua de memòria i cansament. S'ha de realitzar un diagnòstic minuci...

Interaccions medicamentoses i COVID-19. Un recurs d'interès

El Liverpool Drug Interaction Group ha publicat informació sobre interaccions entre medicaments que s'estan utilitzant per tractar la COVID-19 i medicaments d'ús habitual, com analgèsics, anticoagulants, antibiòtics, antidepressius, antipsicòtics, antidiabètics, etc. Que poden ser d'ajuda en el tractament d'aquests pacients en la situació actual. Es tracta d'una taula resum i una altra amb més detalls , que descriuen les possibles interaccions i les conseqüències en cada cas. S'acompanyen d'un document que indica com s'ha avaluat el risc d'interacció .  Recomanem accedir-hi periòdicament perquè els documents es van actualitzant amb nova informació. covid19-druginteractions.org També els podeu seguir a Twitter @covidDDIs