Passa al contingut principal

La vitamina D i el COVID-19: (3) El sol i els aliments fonts de vitamina D

La vitamina D se sintetitza principalment a la pell per mitjà de la radiació ultraviolada (UVB) que prové del sol; en menys quantitat la podem obtenir d'alguns aliments naturals, com els peixos rics en greixos (sardina, tonyina, seitó, verat, salmó), el formatge, el rovell d'ou, els bolets i el fetge de vedella, i també d'aliments enriquits amb vitamina D2 (ergocalciferol) i vitamina D3 (colecalciferol).

 Cal tenir en compte que la vitamina D és una vitamina liposoluble que es troba en els greixos dels aliments, per tant els productes sense greix o baixos en greix contenen menys quantitat d'aquesta vitamina. En aquest cas pot ser recomanable prendre làctics semidescremats o sencers i poden ser útils el consum d'aliments enriquits amb vitamina D.

Per tant seguir una dieta equilibrada i prendre el sol a la finestra o al balcó, només cal l'exposició d'una part del cos com la cara o braços, uns 10-15 minuts al dia, seran suficients per garantir un nivells adequats de vitamina D sense la necessitat de prendre suplements d'aquesta vitamina.

Popular Posts

Àcid acetilsalicílic en prevenció primària cardiovascular

L’àcid acetilsalicílic (AAS) a dosis de 100 mg al dia és un tractament reconegut per a la prevenció secundària de les malalties cardiovasculars. En canvi, la utilització en la prevenció primària de persones que no han patit un esdeveniment cardiovascular (malaltia coronària, vascular cerebral o vasculopatia perifèrica), no figura com a indicació en la fitxa tècnica del fàrmac. L’objectiu d'utilitzar-lo en aquest grup de població, seria evitar els esdeveniments cardiovasculars majors, com la síndrome coronària aguda (SCA) i l'accident vascular cerebral (AVC). Recentment s’ha publicat una recomanació del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que ha estat consensuada per les societats científiques: " Àcid acetilsalicílic i prevenció primària cardiovascular" Basant-se en les dades de la revisió de les guies de pràctica clínica i metaanàlisis, no s'ha trobat evidència que l’AAS, utilitzat per a la prevenció ...

Càrrega anticolinèrgica i deteriorament cognitiu

Recentment, el company @mac_anas , feia una piulada sobre fàrmacs i demència. En el seu missatge es cita un article de la Fundación Femeba , en el que es parla de la relació entre els fàrmacs i la demència. La demència, és una disminució del nivell cognitiu que afecta les activitats quotidianes i el desenvolupament social de la persona. Els símptomes poden incloure la pèrdua de memòria, de la capacitat de raonar i de comunicar-se. A més es pot acompanyar d'alteracions de la personalitat i del comportament. Hi ha un nombre important de fàrmacs que pels seus efectes anticolinèrgics, augmenten el risc de desenvolupar o agreujar un problema cognitiu del pacient.  L'efecte de l'acetilcolina sobre la fisiologia de la memòria està ben estudiat. El bloqueig dels receptors muscarínics és un mecanisme que pot alterar la capacitat cognitiva, tant a curt com a llarg termini. En la pràctica clínica s'utilitzen nombrosos fàrmacs amb aquest mecanisme d'acció: per tractar la malal...

Interaccions farmacològiques amb liti

El liti és un medicament amb un marge terapèutic estret. Cal vigilar les interaccions amb els fàrmacs que disminueixen la seva excreció renal i poden augmentar la seva toxicitat. Interaccions més freqüents amb aquest fàrmac: Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) Antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) Diurètics (tiazides i anàlegs, furosemida i espirinolactona) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) Acetazolamida  Vegeu l'article Publicat a l'Australian Prescriber, National Prescribing Service (NPS) del Govern autralià: Gin S Malhi, Erica Bell, Tim Outhred, Michael Berk.  Lithium therapy and its interactions .  Aust Prescr 2020;43:91–3. 2 de juny de 2020.  DOI: 10.18773/austprescr.2020.024